Back Europese Parlement Afrikaans Europäisches Parlament ALS Parlamento Europeu AN البرلمان الأوروبي Arabic لبرلمان لؤروپي ARY Parllamentu Européu AST Avropa Parlamenti Azerbaijani Еўрапейскі парламент Byelorussian Эўрапейскі парлямэнт BE-X-OLD Европейски парламент Bulgarian
| IX Legislatura
Nom en les llengües oficials | |
 | |
| Tipus | |
|---|---|
| Tipus | Cambra baixa |
| Líders | |
| Presidenta | Roberta Metsola, PPE des del dia 18 de gener del 2019 |
| Vicepresidents | 14 Othmar Karas, PPE
Pina Picierno, S&D Pedro Silva Pereira, S&D Ewa Kopacz, PPE Marc Angel, S&D Evelyn Regner, S&D Rainer Wieland, PPE Katarina Barley, S&D Dita Charanzová, RE Michal Šimečka, RE Nicola Beer, RE Roberts Zīle, CRE Dimítrios Papadimulis, L'Esquerra Heidi Hautala, Verds/ALE Marc Angel, S&D des del dia |
| Líders de grup | 10
des del dia 3 de juliol del 2019 |
| Estructura | |
| Membres | 705 eurodiputats |
 | |
| Grups polítics |
|
| Comissions | |
| Elecció | |
| Sistema de votació | Llista de partit, VUT i escrutini uninominal majoritari[nota 1] |
| Última elecció | 23-26 de maig del 2019 |
| Lloc de reunió | |
 | |
| 1r: Louise Weiss: Estrasburg, França (a la imatge) 2n: Espai Léopold: Brussel·les, Bèlgica Secretaria: Luxemburg i Brussel·les | |
| Lloc web | |
| europarl.europa.eu | |
El Parlament Europeu (Europarlament, Eurocambra o PE) és la institució parlamentària de la Unió Europea (UE), elegida per sufragi directe.[1] Exerceix la funció legislativa de la UE juntament amb el Consell de la Unió Europea (Consell) i la Comissió Europea (CE). És considerat una de les assemblees legislatives més poderoses del món.[2] Es compon de 705 eurodiputats, que representen el segon electorat democràtic més gran del món (després del que representa el Parlament de l'Índia), així com l'electorat democràtic transnacional més gran (400 milions de votants el 2019).[3]
El 1979 fou elegit per sufragi universal per primera vegada i des d'aleshores s'han anat celebrant eleccions al Parlament Europeu cada cinc anys. Tanmateix, a partir de les segones eleccions, la participació entrà en un llarg declivi que no s'interrompé fins al 2019, quan augmentà en 8 punts percentuals i superà la barrera del 50% per primera vegada des del 1994.[4] L'edat de vot és de 18 anys a tots els estats membres tret de Grècia, on és de 17, i Àustria, Alemanya, Bèlgica i Malta on és de 16.[5]
Malgrat que disposa de competències legislatives que no tenen ni el Consell ni la Comissió, el Parlament Europeu manca d'iniciativa legislativa formal,[6] a diferència de la majoria de parlaments nacionals dels estats membres. El Parlament és la «primera institució» de la UE[7][nota 2] i té les mateixes competències legislatives i pressupostàries que el Consell (excepte en els àmbits en els quals s'apliquen procediments legislatius especials). A més a més, disposa d'un control equitatiu sobre el pressupost de la UE. Finalment, la Comissió Europea, que és l'òrgan executiu de la UE, està obligada a retre comptes davant del Parlament, que accepta o rebutja el candidat proposat pel Consell com a president de la Comissió així com la Comissió en el seu conjunt, a més de poder forçar-ne la dimissió mitjançant una moció de censura.[8]
L'actual presidenta del Parlament Europeu és Roberta Metsola (PPE), elegida el gener del 2022. Hi ha diversos partits amb representació a la cambra, els més grans dels quals són el Grup del Partit Popular Europeu (PPE) i l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D). Les últimes eleccions a escala europea foren les eleccions al Parlament Europeu del 2019. El Parlament Europeu opera des de tres ciutats: Brussel·les (Bèlgica), Luxemburg i Estrasburg (França). Les oficines administratives (o Secretaria General) es troben a Luxemburg i les sessions plenàries se celebren a Estrasburg i Brussel·les, ciutat on també es reuneixen les comissions.[9]
El Parlament Europeu té 32 oficines d'informació repartides pels diferents estats membres, incloent-hi l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.[10]
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.
- ↑ Jimena Quesada, 2011, p. 75.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesLFarrellPowerful - ↑ Koschyk, M.; Grün, G.-C. «EU-Wahl: Auf die Jungwähler kommt es an» (en alemany). Deutsche Welle, 24 maig 2019. [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ Oficina del Parlament Europeu a Barcelona. «Eleccions europees 2019: participació rècord impulsada pels joves», 24 setembre 2019. [Consulta: 22 febrer 2021].
- ↑ Mańko, R. «Voting age for European elections» (en anglès). Parlament Europeu, 6 juny 2023. [Consulta: 9 juliol 2023].
- ↑ Jimena Quesada, 2011, p. 55.
- ↑ «La UPF assessorarà el Parlament Europeu». Institut de Biologia Evolutiva, 29 abril 2010. [Consulta: 7 desembre 2021].
- ↑ Jimena Quesada, 2011, p. 87.
- ↑ Jimena Quesada, 2011, p. 82.
- ↑ «Liaison offices in your country» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 10 novembre 2022].
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search